dimarts, 13 d’abril de 2010

Sisena jornada: SANT PAU DE PINÓS - SANTA MARIA DE CORNET

El perfil de l’etapa d’avui prometia pocs desnivells. La sortida de Sant Pau de Pinós la fem des de la carretera on ens ha deixat l’autocar. De seguida ens endinsem en una zona boscosa on domina el pi, molt diferent de la que vam deixar a l’altra banda del Llobregat quan anàvem en direcció nord, ja que aquí no hi van arribar els incendis que van devorar tota aquella zona. El sotabosc, però, necessita una neteja que redueixi el risc de noves tragèdies.
En una clariana, al costat del camí i ha uns camps amb una bassa amb peixos de colors que ens fan badar una mica. Seguim pel bosc i ben aviat arribem a una masia que queda a l'esquerra, la Casa Cremada. Ara el camí transita pel mig de camps verds i ens remunta fins a l’ermita de Sant Amanç, oberta, però en un lamentable estat de conservació. Poc més endavant, el Pedró, una masia en explotació, amb tota mena de bestiar.
Durant un parell de quilòmetres, el camí és ample i baixa suaument pel mig d’un paisatge molt agraït. Sobtadament gira a l’esquerra, la qual cosa provoca que un parell d’elements del grup se’ns despistin i, per una estona, ens aturem per localitzar-los. Ells, però, ja han vist que anaven sols, refan el tram equivocat i ens retrobem aviat.
En aquest punt, agafem un caminoi que s’enfila per fer drecera i remunta uns 100 metres de desnivell fins a la cruïlla de la Bassa. Pocs metres més enllà i arribem a San Jordi de Lloberes, punt que hem escollit per esmorzar cosa que fem amb la companyia del gos de la casa que hi ha a tocar, vell i mansoi. Un gat s’ho mira des d’una teulada.
En acabar, la mestressa de la masia se’ns ofereix per obrir l’ermita i ensenyar-la. Està molt ben arreglada i conservada. No és antiga, ja que la van refer totalment no fa massa temps. La conversa s’allarga una mica, però ens cal seguir.
Des d’aquest punt i fins a Cornet el camí és ample i descendent, la qual cosa fa que el grup s’estiri una mica. Passem pel coll de Pitxell, pel mig d’una granja, i arribem a Sant Miquel Nou, una ermita adossada a una casa d’obra relativament moderna. Tancada. Per un camí que es desvia cap a l’esquerra, a uns 500 metres hi ha la masia antiga, habitada, amb l’ermita de Sant Miquel de Terradelles, documentada ja l’any 1053 i molt ben conservada. És oberta i podem donar-hi un cop d’ull. Al campanar, de cadireta, sòlid, de dos arcs i teulada, hi ha una robusta campana.
Refem el camí desviat i continuem la marxa cap el sud. Una creu de terme, a tocar del coll de Comadoms, ens obre al pas a noves prades d’ordi que s’estenen entre masia i masia. Seguim baixant suaument, ara per una vall que s’obre cap a ponent, encarada ja cap a Navàs, que encara queda lluny. Fins a Cornet anem trobant més masies: Viranes, cal Ponç, cal Serra...
Santa Maria de Cornet és, una mica, la catedral d’aquesta zona. No hi podem entrar perquè és tancada. És una construcció sòlida amb una torre campanar, absis i porta d’entrada adornada amb columnes d’interessants capitells. A la casa adjunta, un grup de Barcelona celebra els cinquanta anys d'algú.
Per a sorpresa nostra, l’autocar no hi és. Una trucada i el xofer ens aclareix que espera a la carretera, a un quilòmetre de l’ermita, al costat d’un rètol que diu Cornet, lloc que ell ha interpretat com a punt de trobada. Fem el camí a peu fins allà, no ve d’una mica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada