dimecres, 16 de desembre de 2009

Segona jornada: CASTELLADRAL - VALLDEPERES


Etapa curta, però rugosa. Rugosa en el sentit literal que expressa el contrari de plana. Ara pugem, ara baixem; si fem un càlcul ens adonem que avui hem superat un desnivell afegit de set-cents metres. Això sí, la distància lineal no ha arribat als nou quilòmetres.
A Castelladral, fotografia del grup a càrrec del xofer de l’autocar. Diu que això va inclòs en les dietes.



Prenem direcció oest seguint una pista ampla, però aviat ens desviem una mica cap al nord per un camí molt ben marcat. En realitat tot aquest GR està ben senyalitzat, i és que es tracta d’una ruta clàssica que les entitats de la zona fan sovint.
Fa un dia molt gris, el sol no sortirà en tot el matí. Els camps estant gebrats però la temperatura és força agradable per caminar.
El camí, ample, de sobte, baixa fort fins a la riera d’Hortons. Passem pel costat de camps sembrats que ja veuen despuntar el verd tot i no haver començat encara el pic de l’hivern. El canvi climàtic?



Ara toca pujar. Com sempre, la colla es va estirant. No hi ha pressa, cadascú marxa al ritme que més li convé fins que ens reagrupem. Ho fem uns metres abans d’arribar a la finca La Llastanosa i aprofitem per esmorzar. Al fons ens retalla la serra de Castelladral, amb el poblet com a punt culminant.



Seguim, passem pel davant de la casa on saludem una dona enfeinada amb les portadores de la collita d’olives. El camí encara segueix amunt fins al Collet de l’Obaga Negre on se’ns obre la mirada a la gran vall el Cardener, amb Cardona i el seu castell destacant a l’horitzó. Als nostres peus, Valldeperes. Llàstima que, sense sol, el paisatge no llueix com cal. A més, aquesta zona va patir un gran incendi no fa massa anys. Per això les úniques notes de color que destaquen són el vermell de les cireres d’arboç, madures i grosses, que anem trobant en aquest tram del camí.



La pista segueix avall, però, com no podria ser d’altra manera, els senyals ens marquen una drecera per estalviar les giragonses. El que no estalvien és el pendent, molt pronunciat, per salvar el fort desnivell fins a retrobar el camí. Una nova drecera i ja som a tocar de la riera de Valldeperes, als peus del poble.
Passem per can Misèries, tancada però amb aspecte de casa rural per llogar, i una mica més amunt arribem a la masia i església de Santa Fe de Valldeperes. Com sempre, l’església és tancada i només un parell de gossos cridaners donen senyal de vida en aquest magnífic indret.
.


dimarts, 8 de desembre de 2009

Primera jornada: Navàs - Castelladral




Matinada fresca a Navàs. A la plaça de l’església, tancada, els firaires van preparant les seves parades; és dia de mercat. Els carrers, però, encara són pràcticament buits. Arreu, hi ha propaganda per la consulta sobre la independència convocada pel dia 13 de desembre.
Sortida oficial des de la plaça de l’ajuntament. Després de fer una paradeta perquè alguns s’entonin, sortim cap als afores, travessem l’autovia Barcelona-Berga per un pont, i ja som fora del cas urbà on un pal indicador ens orienta: Sant Cugat del Racó: 6,5 quilòmetres; Castelladral: 10,5.
El vial és ample i fàcil de seguir. Ens movem amb lleugeresa pel costat de sembrats, voltats d’una boira no massa espessa que dóna una il•luminació especial al paisatge.



De sobte, els senyals ens menen cap un corriol que baixa ràpid cap el torrent deixant la placidesa de la pista. El primer tram és una mica complicat, però l’equip de reforç actua amb diligència.
Travessem el torrent de Casaolius i anem pujant pel faldar de la Serra de Ca l’Agustí, creuem una carretera asfaltada i, ben aviat, passem per les Esglésies, un mas amb una ermita amb campanar de cadireta i un curiós graner. No hi veiem ningú. Poc després, arribem a Sant Cugat del Racó. Parada i fonda.


L’església, tancada, és una espectacular construcció del segle XI, amb absis i murs amb decoració llombarda, un esvelt cimbori i campanar de cadireta. Està situada en un petit promontori que domina una zona molt extensa. Al fons, la nostra meta d’avui, Castelladral, rematant una carena. El sol ja s’ha desfet de les boires i un reflex metàl•lic ens fa pensar que l’autocar ja ha arribat al punt de trobada.
La represa és per una pista que va baixant, passa pels Taurons, una masia en runes, i, poc més enllà, es deixa per un caminoi que finalment ens durà a creuar la riera de Sant Cugat, sense aigua.



A partir d’ara, cal anar pujant per remuntar els 160 metres fins a Castelladral. Bones vistes sobre la petita vall i cirerers d’arboç curulls de fruits vermells. Hi ha qui en fa una bossa per fer-ne confitura.
Castelladral es va formar al voltant d’un antic castell avui pràcticament derruït. Un alberg juvenil dóna vida al poble sense gaires cases. L’església, segle XI, molt transformada, està dedicada a sant Miquel. Des d’un mirador, al cap d’amunt del castell, hi ha una magnífica panoràmica del Pirineu central.
.



dimarts, 1 de desembre de 2009

Presentació

El GR 176, també dit de les 20 ermites, és un camí circular de gran recorregut de 80’200 quilòmetres, que transita per les comarques del Bages i Bergedà, amb principi i acabament a Navàs. Va ser homologat l’any 1999.
La línia de desnivells és una autèntica muntanya russa, amb puntes que arriben a un màxim de 750 metres a Sant Pau de Pinós i baixen fins a un mínim de 320 al creuar el Llobregat prop de Navàs.
Com és habitual, les etapes oficials estan dividides en trams d’una vintena de quilòmetres. Nosaltres, que només disposem d’unes hores del matí, acostumem a partir-les a la nostra conveniència.
L’interès principal d’aquest traçat rau, com diu el seu nom, en que enllaça nombroses ermites de les rodalies de les poblacions de Navàs i Puig-reig.