dimarts, 2 de febrer de 2010

Quarta jornada: SANT JOAN DE MONTDARN - PUIGREIG


Els homes del temps havien avisat que avui faria fred i la gent anava preparada per al que pogués ser. Potser per això, la veritat és que no n’hi havia per tant i el matí ha estat molt agradable i assolellat.
L’etapa, una mica més llarga del que fem normalment, no tenia gaire complicacions, però no ens hem pogut estalviar les típiques baixades a les rieres i remuntar alguns colls per canviar de vall.
Sortida puntual de Montdarn, amb les boires matineres i els camps ben gebrats. Baixem, sense dificultats, la costa de Grataconills fins a la riera de Merola que creuem a gual i enfilem decididament cap a l’est. Un sol potent, encara matiner, ens dificulta la visibilitat i ens fa avançar amb els caps cots. La zona està força erosionada pels incendis i amb la vegetació encara molt primària.


Deixem una gran bassa i ara toca pujar fins al primer punt d’interès: Sant Miquel de Fonogedell, un aplec de masies i una petita ermita amb avantsala per resguardar-se del mal temps. En un corral proper, unes oques guarden la porta d’una casa.
Hi ha una mica de gana però decidim continuar. Creuem una nova riera, la de cal Canadell, pel costat d’un petit salt d’aigua i un gorg glaçat, i no parem fins la propera ermita: Sant Sadurní de Fonollet, molt més gran, però tancada, com sempre. Una gran masia i un cementiri completen aquest conjunt habitat per vius i morts. Esmorzem a la gran esplanada.


Ara toca seguir una estona per una carretera asfaltada que ens portaria a Casserres, però que aviat deixem per un petit corriol fins a topar amb el Roseret, una altra ermita, molt petita i amb el campanar de cadireta renovat amb mala traça. Un cotxe groc llampant, aturat a la porta, ens esguerra les fotografies.
El camí planeja una bona estona, passa pel costat d’alguna masia petita, travessa la riera de Sala i va a topar amb la carretera Puigreig-Casserres, bastant transitada. Ens cal desviar-nos uns pocs metres per veure la petita ermita de sant Marçal, al mig d’uns camps i envoltada per la vegetació marginal. Creuem la carretera i ens enfilem per un turó fins a unes cases. Un simpàtic ruc ens dóna la benvinguda. Aviat carenem i el camí baixa de cop i volta fins a una capella rural de construcció tardana: Sant Joan Degollat.
El camí que mena des d’aquest indret al final d’etapa ens fa remuntar un altre punt alt, la serra de Cap de Costa, fins a la masia de Can Cigala, amb magnífiques vistes sobre el Pirineu i el Bergadà. A dos-cents metres per sota nostra: Puigreig.


El camí de baixada, primer ample, aviat es transforma en un corriol desigual, a estones pedregós, que arriba al poble per uns horts, un gran dipòsit d’aigua i un tub que travessa per sota la carretera. Als carrers, poca gent, ja és hora de dinar.
.